El descobriment de te era una curiosa coincidència, segons la llegenda. El seu descobriment s’atribueix a l’emperador xinès estudiós Shen Nung. Un dia, mentre descansava a l’ombra d’un arbre de te silvestre, que una lleugera brisa d’estiu va sacsejar les branques de l’arbre, l’alliberament de diverses fulles de les seves branques. Per sort, les fulles van caure a l’aigua estava bullint. La infusió llavors adquireix una aroma agradable, que desperta la curiositat de la monarquia per demostrar aquesta barreja. La beguda, deliciosament refrescant i Reparadora, va captivar instantàniament.
Cultura hindú atribueix d’altra banda, el descobriment de te al monjo Bodhidharma – fundador de la forma de budisme Zen-, que la va usar com a tònic medicinal i relaxant durant els seus viatges. I és que, avui, l’Índia és el segon productor de te arreu del món, després de Xina.
Mentre que hi ha arguments diferents sobre el seu descobriment, el que pot estar segur és que te, des de l’antiguitat, va ser cultivat i processat a Àsia per esdevenir una beguda antiga que la cultura asiàtica ha estat utilitzat durant segles com un teixit ambientador física i espiritual. Avui, també és un element bàsic de la seva vida quotidiana en aquests països com Xina, Índia, Japó o Sri Lanka.
Precisament Xina era l’únic productor de te fins aproximadament mitjans 19 del segle. Més tard, la Corona britànica va acabar amb aquest monopoli i llavors es va emetre la producció de te a altres parts del món com l’Índia, Sri Lanka, Indonèsia, Japó, Taiwan i Viet Nam, principals productors de te avui.
Depenent de la regió i la seva qualitat, aquesta beguda ofereix immensa diversitat. Anem a veure quines són les més característiques de cada tes regió:
- Te Pu Erh i te Oolong, te verd: a la Xina i en general en tot el Orient Mitjà aquests tres tipus de te, encara que també es conreen te negre, principalment per a l’exportació.
- El te verd de pólvora de Xina és considerat com una dels tes verd de qualitat. Una de les principals funcions d’aquest pólvora Xina és el seu efecte diürètic i, per tant, àmpliament utilitzat per aquells que estan fent una dieta.
- Fets a la Xina de la província de Fujian, lloc on el 90% dels diferents tipus de tes blanques, cultiva el Pai Mu Tan (o te blanc) està elaborat amb la varietat de Camelia Sinensis Khenghe bai hao. És una beguda molt suau i amb baix contingut de proteïna, així que vostè pot prendre a qualsevol hora del dia.
- També el Te Oolong Oolong Làctia es cultiva a la zona de Fujian; gust cremosa i suau i molt particular, perfectament pot ser combinada amb sabors dolços i salats.
- El te verd Sencha és el tipus de consumit més comunament te verd en Japó. Té un sabor dolç delicat i molt aromàtic. És estimulant, aprimament i antioxidant. De cultiu ecològic i de màxima qualitat, el te verd Sencha que trobarà en aromes de te es caracteritza per ser molt aromàtic i és rica en minerals, especialment en calci.
- Te de Darjeeling negre: és un te negre, fort, intens sabor, normalment de l’Índia o Sri Lanka, aromatitzada amb olis essencials de la planta de cítrics, bergamota, que proporciona aromes i sabor característic.
- Darjeeling te negre és el més apreciat per part del consumidor de te, ja que és de major qualitat dins del seu rang. El seu sabor és similar a l’Himàlaia, però amb menys theine.
- Elaborat amb matèries acuradament seleccionats i qualitat, nostres te negre Earl Grey amb aroma natural de bergamota és el rei de Reis en sentit de te de qualitat.
- TEA Chai : indicatiu de la cultura Índia, és que una versió fresca i agradable te i chai verd és una mica més suau que el te verd tradicional. Aromes de te ens han amanit-lo a l’estil indi amb llavors de cardamom, gingebre, pebre negre, ungles, la canyella i la menta.
- Te negre de Ceilan pren el nom del nom colonial de Sri Lanka on arriba i és el te més popular del país, incloent-hi te blanc, te verd i te oolong.
4